ara que puc mirar enrere, ara que sóc gran
si em pregunteu com ha anat tot plegat
de tot el que he viscut, he vist i he sentit
tres coses només recordo a la vida
el somriure de ma mare mentre em vestia
quan era molt petit
la olor del bosc el primer dia d'estiu
al empordà
el primer cop que vaig sentir els teus ossos
contra el meu cos
de tota la resta res no m'ha quedat
tot s'ha esvaït com un núvol
una barreja de records difosos, foscos
una rutina de vivències banals
mireu he rigut molt i també he plorat
pujat molts cims, banyat a molts mars
he conegut molts plaers i gent diversa
rondat molts carrers, moltes fondes
però tres coses, i no més, recordo a la vida,
l'escalfor dels teus ossos contra el meu pit
la olor del bosc el primer dia d'estiu
el somriure de ma mare quan era petit
*Inspirat
en el text meravellosament interpretat per Marcello Mastroiani a
la pel.lícula Ojos Negros (Nikita Mihalkov, 1987):
Yo
he vivido cada día como si fuera una parodia, una mala imitación. Lo he
tenido todo… y nada. Ni una verdadera casa, ni una verdadera familia…
Ni siquiera mi hija, que nos parecemos como dos gotas de agua: no me
acuerdo de nada. Si muriese en este momento y el Padre Eterno me dijera:
“Romano ¿qué recuerdas de tu vida?”… La nana que me cantaba mi madre
cuando era pequeño…, el rostro de Elisa en la primera noche… y las
brumas de Rusia…
