diumenge, 25 de juny del 2017

Échame a mi la culpa (Los Secretos)



Sabes mejor que nadie
que me fallaste.
Que lo que prometiste
se te olvidó.

Sabes a ciencia cierta
que me engañaste.
Aunque nadie te amara
igual que yo.

Lleno estoy de razones
para despreciarte,
y sin embargo
quiero que seas feliz.

Y allá en el otro mundo
en vez de infierno,
encuentres gloria
Y que una nube de tu memoria,
me borre a mí...

Dile al que te pregunte,
que no te quise.
Dile que te engañaba
que fui lo peor.

Echame a mí la culpa,
de lo que pase.
Cúbrete tú la espalda,
con mi dolor.

Y allá en el otro mundo
en vez de infierno,
encuentres gloria
Y que una nube de tu memoria,
me borre a mí...

dilluns, 27 de febrer del 2017

Coloquio (Emily Dickinson)

Había muerto yo por la Belleza;
me cercaban silencio y soledad,
cuando dejaron cerca de mi huesa
a alguno que murió por la Verdad.

En el suave coloquio que entablamos,
vecinos en la lúgubre heredad,
me dijo y comprendí: Somos hermanos
una son la Belleza y la Verdad.

Y así, bajo la noche, tras la piedra,
dialogó nuestra diáfana hermandad
hasta que el rostro nos cubrió la hiedra
y los nombres borró la eternidad.

dimarts, 17 de gener del 2017

Fred

la blanca llum de gener il·lumina els carrers
ànimes erren amb guants i gorres de llana
de sobte tot és hostil, desconegut, llunyà
el que una vegada fou acollidor i proper

el vent del nord arrossega la fullaraca
remena els records, refreda els anhels
i la seva imatge freda i distant retrobo
aquells ulls blaus clavats com cristalls

a mida que la curta tarda s'omple de nit
una quietud hivernal envaeix les estances
que buida les entranyes i alenteix els cors
com enyoro els seus ossos, petits i punxeguts

la matinada arribarà, i un altre, i un altre
i passarà la fredorada, i la primavera tornarà
un darrera l'altre tots cauran els seus petons
s'aniran desenganxant, de la meva pell gelada