la blanca llum de gener il·lumina els carrers
ànimes erren amb guants i gorres de llana
de sobte tot és hostil, desconegut, llunyà
el que una vegada fou acollidor i proper
el vent del nord arrossega la fullaraca
remena els records, refreda els anhels
i la seva imatge freda i distant retrobo
aquells ulls blaus clavats com cristalls
a mida que la curta tarda s'omple de nit
una quietud hivernal envaeix les estances
que buida les entranyes i alenteix els cors
com enyoro els seus ossos, petits i punxeguts
la matinada arribarà, i un altre, i un altre
i passarà la fredorada, i la primavera tornarà
un darrera l'altre tots cauran els seus petons
s'aniran desenganxant, de la meva pell gelada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada