Els amants (Vicent Andrés Estellés)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Nosferatu, vampiro de la noche (Werner Herzog, 1979)

Werner Herzog homenajea a Murnau en este remake del Nosferatu clásico, basado en la novela de Bram Stoker. Lo homenajea, pues una de las virtudes de la película es saber mantener el clima misterioso, angustioso y romántico de la original sin cambiar la historia (mantiene incluso muchas secuencias casi iguales), pero consiguiendo una personalidad propia. Klaus Kinski interpreta a un Nosferatu bien caracterizado a imagen y semejanza del de Murnau, y transmite sensaciones de soledad melancólica y monstruosidad combinadas adecuadamente. Su instinto de depredador contrasta con en su faceta de bicho raro torturado por su condición. Frases como, “Me gusta la oscuridad y las sombras, donde puedo estar solo con mis pensamientos” o “La muerte no es lo peor, es mucho peor no poder morir”, son un buen ejemplo de ello.
Evidentemente las diferencias técnicas respecto al film original son abismales, y afortunadamente éstas se utilizan para poner énfasis en la ambientación del clásico sin desdibujar su espíritu. Prueba de ello son una banda sonora muy acertada y una fotografía con unas tonalidades acordes con el ambiente malsano que impera en todos los escenarios.
Si a todo esto añadimos las particulares pinceladas de Herzog, nos encontramos con una versión más que recomendable, que va a aportar al espectador conocedor del clásico una nueva visión, aún sabiendo en todo momento todo lo que va a ocurrir, y va a gustar a quienes se acerquen por primera vez a ésta obra.

Ocell que cantes

ocell que cantes al meu balcó
que quan m'apropo alces el vol
omplint de música el meu racó
estarrufant les ales al sol

manat de plomes de tots colors
boleta de vida que xiuxiueja
banda sonora dels meus enyors
els passerells et tenen enveja

ocell que piules amb orgull
i a la barana fas saltirons
el teu bec és el que jo vull
per fer cançons i rebre petons

criatura fugissera i virtuosa
privilegiada alumne del vent
el que escolto tot em fa nosa
si no és el teu lluminós cant

Tot passejant per Barcelona

tot passejant per Barcelona
m'he amarat de petites històries
que es gesten i moren cada dia
entre brunzits i torrents de vianants

com la noia prima i espigada
tota de negra amb un davantal lligat
que escombra el seu tros de vorera
mentre noves petjades la trepitgen

o el turista despistat
preguntant per Montjuïc
amb un mapa sota el braç
en ple passeig de Gràcia

o el vell que poc a poc
va al quiosc a pel diari
i sempre xerra de futbol
amb un loquaç dependent

o el camió ple de queviures
que ha aparcat en doble fila
i uns conductors exaltats
renegant premen el clàxon

tot passejant per Barcelona
m'he adonat que els seus habitants
viuen petites histories diàries
dignes de retratar i documentar

com la mestressa amb el cabàs
ple de fruita i un peix fresc
embolicats amb paper gris
tot just sortint de la plaça

o el captaire que ve i va
demanant cinquanta cèntims
a estressats conciutadans
per comprar-se un entrepà

o la morena, d'ulleres fosques
faldilla llarga i alts talons
que de boutique en boutique
va cremant tot el seu crèdit

o la jove que espera al carrer
i es distreu amb la pantalla
que ha quedat a quarts de tres
amb un xicot impuntual

tot passejant per Barcelona
he vist com cauen les fulles
i ara el noi dels gelats
és una castanyera rabassuda

i tot es mou, i tot canvia
i tot passa i va de pressa
que el que era vell ara es modern
i el que ara es nou demà és antic

i unes línies de colors
anunciant nova parada
als viatgers mig adormits
a vint metres sota terra

i m'he vist a mi mateix
pels reflectants aparadors
entre ofertes de rebaixes
posant cara de babau

i els pardals i les cotorres
dalt d'indrets privilegiats
piulen, grallen i volen
aliens a tot plegat

Herald Of Free Enterprise (Milow)

Els meus despertars (Simon's Cat)