Tot passejant per Barcelona

tot passejant per Barcelona
m'he amarat de petites històries
que es gesten i moren cada dia
entre brunzits i torrents de vianants

com la noia prima i espigada
tota de negra amb un davantal lligat
que escombra el seu tros de vorera
mentre noves petjades la trepitgen

o el turista despistat
preguntant per Montjuïc
amb un mapa sota el braç
en ple passeig de Gràcia

o el vell que poc a poc
va al quiosc a pel diari
i sempre xerra de futbol
amb un loquaç dependent

o el camió ple de queviures
que ha aparcat en doble fila
i uns conductors exaltats
renegant premen el clàxon

tot passejant per Barcelona
m'he adonat que els seus habitants
viuen petites histories diàries
dignes de retratar i documentar

com la mestressa amb el cabàs
ple de fruita i un peix fresc
embolicats amb paper gris
tot just sortint de la plaça

o el captaire que ve i va
demanant cinquanta cèntims
a estressats conciutadans
per comprar-se un entrepà

o la morena, d'ulleres fosques
faldilla llarga i alts talons
que de boutique en boutique
va cremant tot el seu crèdit

o la jove que espera al carrer
i es distreu amb la pantalla
que ha quedat a quarts de tres
amb un xicot impuntual

tot passejant per Barcelona
he vist com cauen les fulles
i ara el noi dels gelats
és una castanyera rabassuda

i tot es mou, i tot canvia
i tot passa i va de pressa
que el que era vell ara es modern
i el que ara es nou demà és antic

i unes línies de colors
anunciant nova parada
als viatgers mig adormits
a vint metres sota terra

i m'he vist a mi mateix
pels reflectants aparadors
entre ofertes de rebaixes
posant cara de babau

i els pardals i les cotorres
dalt d'indrets privilegiats
piulen, grallen i volen
aliens a tot plegat