Las cosas que quieres (Enrique Urquijo)

Después de andar tanto tiempo
tengo los pies tan cansados
de andar por la cuerda floja,
de andar de un lado a otro lado.
Pero ahora quiero olvidar
y buscar dónde pararme,
vale la pena intentar
seguir mirando adelante.
Pero las cosas que quieres
no las debes de olvidar,
toda la vida buscando
lo que al lado tienes ya.
Pero las cosas que quieres
tú las debes de cuidar,
nunca sabes lo que tienes
hasta no tenerlo más.

El gos parlador

Avui, assegut a una d'aquelles terrasses de l'eixample on es respira un ambient de matins
assolellats, de senyors i senyores amb un diari a una mà i una tasseta a l'altre, de turistes
agafant empenta amb una pasta i un suc natural, de cadires de colors i flors sobre les tauletes, 

he vist un gos que em mirava fixament, amb una mirada d'una expressivitat enigmàtica i familiar,

 amb la boca oberta i la llengua fora, amb tots els seus milers de pèls color canyella pentinats 

en la mateixa direcció, amb el cap altiu i la cua baixa, amb una saviesa intrínseca que li sortia 

d'aquells dos ulls plens de vida.

Al veure que no li treia la vista de sobre i el contemplava sense complexes una vegada 

i un altre, s'ha apropat a mi, s'ha assegut a terra a un escàs metre de la meva cadira, 

el meu pastis de pastanaga i el meu cafè amb llet, i sense ni tan sols mirar cap d'aquests
elements, per sorpresa i estupefacció meva, m'ha dit: ho estàs fent be, Jordi.

Li he donat un tros de pastís, que ha agafat de la manera més delicada que he vist mai a un ésser pelut i despullat agafar quelcom, i ha marxat carrer Provença enllà, amb la cua ondulant i les potes seguint un ritme alegre i efectiu per allunyar-se.

Jo m'he acabat el cafè amb llet, perplex, i no pas per haver sentit a un gos parlar, sinó per les paraules pronunciades.