El preu de la llagosta

Deu tractar-se d'un error. No puc anar al cel encara, tinc moltes coses pendents de fer.
És que no és al cel.
Be digui-li com vulgui, el més enllà, l'altre barri, la millor vida.
No ho entén, el que vostè deia vida era un somni induït, la realitat és això d’ara.
I perquè he despertat en un núvol?
No és un núvol, és una càpsula del son recoberta de cotó, ha estat dormint aquí durant quaranta anys.
No em faci riure.
A veure, recorda com va morir?
Doncs... no, devia ser sobtat, un accident? un infart?
No, li vam desconnectar la màquina, això es tot.
Perquè?
Vostè va ordenar dormir artificialment fins que el preu de la llagosta fos més assequible. I ja ho és.
I com o han fet?
Enginyeria genètica, però això no importa ara, ha de refer la seva vida.
No recordo res.
Aquí està el problema, hi ha hagut irregularitats en el procés. Ha perdut la memòria, només recorda el seu somni.
Doncs vull tornar a dormir! jo tenia una vida, dona, fills, una bona feina.
Impossible, el govern ha ordenat eradicar la màquina del son. Ja no fem noves induccions. Necessita reconstruir la seva memòria, comenci per alimentar-se.
M’aniria be una mica de fruita, gràcies.
La fruita està pels núvols, millor li porto una llagosta. Tingui.
Està be..., perquè aquesta llagosta es tan peluda?
Enginyeria genètica ja li he dit.
Te un sabor horrible.
Hi ha enginyers bons i enginyers dolents. A més a tres euros el quilo que més vol.
Encara hi ha euros?
Si, però Europa ja no existeix.
I on som?
Al cel.
En que quedem?
No no, en una plataforma al cel, la terra està massa poblada o contaminada.
En serio, vull tornar a dormir.
Però si no era feliç.
Si que ho era.
Que no, si estava a punt de divorciar-se, i més pelat que un venedor de llagostes.
I com ho sap això?
Ho seguíem pel monitor.
El meu somni? La meva vida? Pel monitor?
És clar, pagament per visió, era la forma de finançar el projecte. Vol els vídeos?
No! Vull la meva vida!
Calmi's. En cas que no recuperi la memòria l'indemnitzaran amb una bona suma i podrà començar una nova vida. Encara no recorda res?
No.
Millor.
Perquè millor?
Be..., crec que és millor que comenci una nova vida.
No l'entenc.
Miri, aquest programa del son era experimental, i primer es va provar amb presoners. Vostè era un delinqüent.
I que vaig fer?
Tràfic de llagostes, quan anaven caríssimes, és clar.
Però ara estan tirades, llavors el delicte no és tan greu.
Si però ara governa la ultradreta, qualsevol cosa és penada greument. Necessitarà la indemnització per pagar la fiança i subornar al jutge.
Això és un mal son.
No s'ho prengui així, pensi que físicament està be, d'altres no han tingut tanta sort.
Que els ha passat?
S'han quedat adormits i atrapats en el somni.
Això és el que jo voldria!
Tot anirà be, ja ho veurà. Ara el portarem al departament de medicina interna a fer-li un reconeixement.
A quin departament estem ara?
Psiquiatria. Passi-ho be i Bon Nadal.
Avui es Nadal?
Si.
Es continua menjant llagosta per Nadal?
Si, però congelada, que és més bona.
Doncs gràcies doctor, i Bones Festes.
Bones Festes, però jo no sóc metge.



BON NADAL A TOTHOM, I COMPTE AMB EL MARISC!

Nostàlgia

A l'alba va sortir de casa i va encaminar-se carrer avall, va mirar el cel roig amb delit i després de respirar fons, es va preguntar perquè aquella bella imatge li evocava un fons de tristor i melangia. No va aconseguir recordar cap situació traumàtica en similars circumstàncies, ni tampoc cap dels seus desenganys sentimentals havia ocorregut a aquella hora del matí. Per això li estranyava aquesta nostàlgia que li pujava pels peus en forma de formigueig, li buidava l'estomac i li arribava al pit encongint-lo una miqueta.
Puc trobar a faltar alguna cosa que no he tingut mai? Rumiava per dins. Va decidir no pensar en foteses i seguir el seu camí amb un ull posat a l'espectacle celestial del seu damunt i l'altre a terra.
Li va sobtar però, com la gent amb qui es topava durant el seu recorregut ignorava completament l'esplendor visual de la sortida del sol. Per disgust seu, noves inquietuds i nous dubtes li van venir al cap. Va preguntar-se si aquest poc o nul interès per part d'aquestes persones era fruit d'una manca de sensibilitat o tot al contrari. Potser gaudien de tal equilibri que els feia innecessari alimentar-se amb res més o posar atenció en quelcom que els pogués trencar l'harmonia, tal com li havia passar a ell només sortir de casa.
Intrigat, es va fixar millor en les cares i actituds dels vianants, i no li van semblar ni més equilibrats ni més harmoniosos que ell, alguns caminaven molt de pressa i amb la mirada fixada a l'infinit, d'altres parlaven per telèfon o escoltaven pels auriculars. Fins i tot n'hi havia amb aspecte enfadós i d'haver dormit poc, o directament amb ulleres fosques per atenuar tot el seu voltant.
Per fi, sorprenentment, esperant en un semàfor, un home tenia la vista encarada directament al cel. S'hi va apropar per observar-lo detingudament, volia d'endevinar els seus sentiments en aquells instants, doncs va pensar que potser es tractava d'una ànima bessona. Però la seva cara dibuixava un somrís molt allunyat de la nostàlgia, el seu rostre emanava esperança. Reconfortat, es va preguntar si alguna vegada seria capaç de mirar al cel de la mateixa manera.
Passats uns minuts el sol ja brillava amb força i la vermellor es va anar atenuant fins a desaparèixer. Els que l'havien menystingut van continuar exactament igual la resta del dia, els que havien sentit nostàlgia, aquesta potser els va desaparèixer o potser no, però per a ells aquell dia no seria un dia qualsevol.