he pujat aqui al terrat
és un desert assoleiat
amb plantes i espines
cables, tubs i antenes
el terra és de rajola gris
les parets, color ciutat
la roba estesa, blanca
i el cel, blau primavera
hi ha una barana de pedra
i un abisme de finestres
hi ha un aire que s'enfila
i un xivarri d'orenetes
altiplà de totxo i ciment
refugi del meu pensament
un cim de portes i escales
asil furtiu d'enamorats
el meu carrer dóna vertigen
a baix, minúscula, tota la gent
petites vides, grans anhels
i tots semblants, i diferents
arrepenjat a trenta metres
amb una ploma i tres llibretes
aquí al terrat el temps s'atura
i és com si fos a la natura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada