El ciclista i la tortuga

Anava un ciclista fent quilòmetres per carreteres secundàries i solitàries, a ple estiu, a l'hora en que el sol mana sobre el cel i la terra amb fermesa. Amb una pesada motxilla sobre les espatlles, plena de tot allò estrictament necessari per fer camí durant dies, pujava per un d'aquells típics turons de la geografia mediterrània, entre oloroses pinedes i matolls punxeguts musicats pel cant de les cigarres. El ciclista va distingir per fi el final de la rampa i es va quedar mirant aquell tros d'asfalt, el seu més immediat objectiu. Sorprenentment, alguna cosa es movia al mig de la carretera. Al arribar a dalt va poder veure una tortuga avançant lentament però decidida, creuant la carretera transversalment.
Va sentir una immediata compenetració amb aquell ésser que, anàlogament a ell, s'esforçava per arribar al seu destí amb la llengua seca i l'esquena carregada, així que decidí conversar amb ella.
On vas tortuga?
Al oest, on hi ha talls més tendres.
Sembles molt segura.
Nosaltres no ens podem permetre dubtar, rectificar el camí pot ser fatal a aquestes velocitats. En canvi vosaltres teniu la capacitat del dubte, i això us fa més savis.
I si no trobes els talls tendres?
Hauré d'assumir l'error.
Això em fa pensar en algunes persones que tampoc dubten mai, només manen, però aquests quan s'equivoquen no assumeixen l'error.
Llavors tenen menys capacitat mental que una tortuga.
A mi em sembles força sàvia. No has pensat en deixar la carcassa i anar més de pressa?
He vist les dificultats que hi ha arreu per trobar un habitatge segur, jo he nascut amb ell, creus que renunciaré a aquest privilegi? I tu noi, no has pensat en viatjar amb una d'aquelles bicicletes voladores i anar més de pressa?
Voladores?
Si, que són més amples i fan molt soroll.
Vols dir les motos, no són voladores, van per terra.
Des de la meva perspectiva tot el que passa de certa velocitat em sembla que vola. No vols volar llavors?
El sol fet d'haver tingut temps d’aturar-me per xerrar amb tu ja és per si sola una raó per viatjar així.
I la tortuga va seguir el seu camí, arribant a l'altre costat de la carretera. El filferro d'una tanca separava la vorera del descampat, va posar una pota per sobre el fil, desprès un altre, llavors va semblar quedar-se bloquejada per uns instants, fins que amb les potes del darrera es va donar un petit impuls i va poder superar aquell obstacle i avançar camp a través...



Espero que la teva perseverança et faci arribar molt lluny, amiga meva.