no sé quan temps porto així
em sento tots els batecs
desperto aferrat al meu coixí
amb la gola i llavis secs
trobo a faltar ser jo mateix
gaudir dels petits plaers
ser un infant que ja no creix
i cremar tots els diners
vull sortir al carrer, i badar
seure als bancs, contar rajoles
omplir de sucre el paladar
com els nens de les escoles
aniré fins el mar, al port
em faré capità, pirata ferotge
deixaré el destí a la seva sort
i una estimada en cada viatge
no sé quan fa que estic aquí
omplo el temps amb hores buides
potser es hora de sortir
i deixar les meves fades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada