Envelleixo

envelleixo,
i no pas pels curiosos plecs de la pell
que mai no se si són recents
o els tinc gravats de sempre
ni pels cabells blancs
ni per la veu fatigada
sinó per com se’n van els dies
amb un sospir,
amb un bon dia i bona nit
i per com sóc gelós
de la mirada atenta d'un infant
de la seva innocència i el seu futur

envelleixo,
i no pas per les nombroses pigues
que mai no se si són de sèrie
o acabades de torrar
ni per la panxa incipient
ni per la manca de frescor
sinó per la consciència,
per la paciència
i també per la abstinència
i perquè em sento dir
ei, senyor!
per admirables xicotetes

envelleixo,
i no pas pels vicis i les dèries
que mai no se si són genètics
o adquirits i treballats
ni per que em canso
ni per que oblido coses
sinó pels records pretèrits
de dècades passades
assaborits amb nostàlgia
i perquè ja no escric cartes d'amor
sense destí ni remitent
sinó foteses com aquesta