La clau

Tinc una clau, vella, gran, pesada, forjada amb un metall noble indeterminat, de cap rodó cos llarg i final dentat. M'acompanya des de que tinc us de raó i la porto sempre a sobre. Tot i que sovint ni m'adono que la duc, altres vegades em suposa una feixuga càrrega, doncs em fa recordar que tinc un compte pendent, amb mi mateix i vers al món.
Lògicament la clau hauria d'obrir una porta, però mai no ha estat revelada la seva existència ni ubicació, per tant no em queda un altre remei que anar-la provant allà on considero que pot encaixar. Àrdua tasca aquesta, primer de tot cal fer un acte de fe, i donar per suposat que aquesta porta existeix. Si es te clara aquesta premissa cal trobar un pany adequat. I això és extremadament complicat, que si el pany ja porta una clau, que si la porta no te res al darrera, que si es tanca per dins, que si la clau encaixa però no fa joc.
Fa poc vaig tenir un somni, estava davant la porta, no era una porta, era la porta. No hi havia res més al voltant, només ella, jo i la clau. Però aquesta tenia trencada una de les seves dents, i al veure-la en aquest estat em va caure de les mans, lentament, fins a rebotar contra el terra sense fer soroll i desaparèixer. Desesperat, vaig colpejar inútilment la porta fins despertar-me.
De seguida vaig anar a comprovar si la clau mantenia totes les dents i formes inicials. Al veure-la intacte em vaig asserenar, però una inquietant idea em va pertorbar després. Vaig agafar por, por de que el desgast produït per l'infructuós intent d'obrir panys durant anys, hagués erosionat la clau de tal manera, que ja fos impossible utilitzar-la per a la seva comesa original. La intranquil·litat em consumia, vaig pensar en tirar la clau al mar, en destruir-la i així alliberar-me d'aquest pes. Però quan ho anava a fer sempre alguna cosa a dins meu m'ho impedia, potser era l'esperança, potser la curiositat o només tossuderia.
Ara m'ho prenc amb més filosofia, si be és possible que el pas del temps faci inadequada aquesta clau per a la porta original, probablement sí li escaigui a un altre de similars característiques, o simplement, la clau mai ha estat concebuda com a complement d'un pany concret, deixant la seva funcionalitat als designis de l'atzar i la casualitat.