Va trencar la seva promesa, malgrat haver jurat no abandonar mai aquell indret, es va encaminar amb pas ferm i es va anar allunyant sense mirar enrere. Deixava no més de quatre bons records, clavats al pit com dagues ardents que anaven fent la ferida més gran a cada pas.
No vull estar trist, va dir abans de marxar. Durant la seva estància havia estat motivat, poruc, alegre, confiat, decebut, emprenyat, esperançat, eufòric i finalment trist. I aquest era l'únic estat amb el qual no podia, no sabia lluitar, el paralitzava, el bloquejava mentalment.
Quan va arribar a un punt del que ja no podria tornar, va recordar un altre cop el dia de la promesa. Aquella melangiosa i insomne nit es va aixecar, es va preparar un whisky amb gel, es va asseure a la terrassa amb les cames recolzades a la taula, va mirar al cel, va pensar en tot allò que havia anat a cercar en aquell lloc i es va prometre lluitar fins el final, no defallir mai. L'endemà la llum del sol havia esborrat els estels, però els seus somnis continuaven allí. Els dies es succeïen i a cada nit estrellada renaixia l'esperança entre ombres i pampallugues, però sempre el preu a pagar era massa alt. Havia estat més d'una vegada a punt d'enxampar la seva sort, l'havia tingut a tocar amb la punta dels dits, però llavors, o bé aquesta no era més que una burlesca enganyifa, o bé es volatilitzava amb una bafarada de vulgar realitat.
Es distanciava de pressa, gradualment va anar endinsant-se en espais desconeguts, parant atenció a tot el seu voltant. En un moment donat va adonar-se que ja res li era familiar, ni els colors, ni el so del vent, ni les fisonomies dels vilatans, ni el cant dels ocells, ni les pedres del camí. Era justament el que buscava, un nou decorat on anar drenant l'enyorança i els somnis trencats, i on edificar una nova realitat, ordinària i assequible, amb els peus a terra i el cap entre les espatlles.
Quan una promesa es trenca segueixes vivint, però quelcom profund desapareix dins la teva ànima.
Text inspirat en la cançó The Promise, de Bruce Springsteen.
http://somnisibatecs.blogspot.com/2010/09/promise-bruce-springsteen.html
Ja no ser quedir-te, només que fas sentir moltes coses i arribes a emocionar amb una gran sensibilitat. El que escrius és com un bany d'emocions que enriqueix a aquell que llegeix les teves, per mi , grans obres.
ResponElimina