El dimoni

Va guixar un gran cercle al terra amb el color vermell i va dibuixar una sèrie de símbols més o menys estranys o sinistres, guiat pel gran llibre de pàgines grogues trencadisses i gruixudes que consultava minuciosament. Quan va acabar tot el dibuix, es va posar al mig amb el llibre obert i va començar a recitar en un idioma desconegut per a ell, paraula per paraula, de forma solemne i amb la veu agreujada. Al acabar, un silenci sepulcral va envair la cambra, una espècie de boira sortida de qui sap on es va apoderar de tot l’ambient i va fer dos passos enrera. El centre del cercle va fer un espetec que el va llençar contra la paret, i entre el fum i la boira va emergir una silueta misteriosa, esgarrifosa potser, que va anar prenent forma amb rapidesa.
Era de pell vermellosa, d’un metre aproximadament, ales minúscules, banyes incipients, cua més o menys llarga amb acabat triangular i potes del revés amb peülles al final.
Se’l va mirar de dalt a baix, va revisar la fotografia del llibre, i va dir,
Ets bastant patètic.
I que vols!, li respongué el dimoni, has fet la invocació a la cuina, no has pronunciat be les paraules en llatí i aquest llibre és de la Aramis Fuster. En fi, digues el que vols.
Vull escarmentar als ganàpies del col•legi, que em treuen l’esmorzar i em donen pallisses.
D’acord, anem-hi.
No et vull ofendre, però crec que aquests nois et poden, portes una forca?
No.
Treus foc per la boca?
No.
Saps volar?
No.
Tens algun poder?
No, però se parlar en llatí de pressa, fa bastant por.
Ets patètic, ja t’ho he dit, així no farem res, te’n pots tornar, no em fas cap servei.
No puc, he de complir una missió per tornar.
Que?, doncs a veure, no se, em podries fer els deures al menys, saps matemàtiques?
No.
Anàlisis sintàctics?
Que? No.
Ciències?
No.
Socials?
No.
No saps res!
Es que a l’infern no hi ha escoles.
Em pensava que era un lloc horrible l’infern! Saps jugar a alguna cosa?
Si!, m’agrada agafar objectes amb la ment i estavellar-los contra les parets.
Però si això és un poder!
En serio? Pensava que era d’allò més normal.
L’endemà, van poder donar una lliçó als brètols de l’escola amb la telequinesi. L’entrepà robat es va tornar una arma llançadora contra els caps buits dels agressors, de la mateixa manera que les monedes i algunes llibretes o d’altres estris dels alumnes. Al final del dia, amb la vermellor de la posta de sol, el dimoni desapareixia entre allargades ombres i un sobtat vent rescalfat.
Ens tornarem a veure?
I tant!, mentre dormies he aprofitat per robar la teva ànima, o sigui que ens veurem aviat, molt més aviat del que et penses.