com una fulla a la tardor
esperant la caiguda imminent
se l'emportarà el vent
es perdrà en la foscor
com un rierol que es mor
deixant només pedra i fang
com una vena sense sang
deixant sense vida al cor
com un ocell que no vola
atrapat dins el seu niu
com la vídua que no riu
quan es queda tota sola
torna la pena i la por
com un animal ferit
torno a estar deprimit
i no puc contenir el plor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada